Londres, primers de desembre.
El sol ha gosat sortir en un cel habitualment dominat pels núvols. Tot i així, fa molt fred. Un vent discret però fulminant que et glaça la cara només trepitjar el carrer.
Decidim agafar un taxi i demanem al clatell del conductor, amablement, que ens porti al Geffrye Museum. El clatell es gira lentament i un rostre al més pur estil britànic ens diu: “Geffrye Museum? It is not a brilliant museum”. El taxista – expert - endevinador de gustos - assessor reconegut ens suggereix anar a un altre lloc però no sap que som molt tossuts.
El Geffrye Museum no és una de les “most popular attractions of London” però és una casa encantadora on fa molts anys hi anava la classe més pobra de la societat londinenca a demanar un lloc on dormir, menjar o guarir-se del fred. Avui és un museu sobre la vida quotidiana al llarg de la història, a través del seu escenari per excel·lència: la llar. Passejant per les diverses habitacions decorades amb un seguit d’objectes, quadres i mobiliari de cada època, podem fer-nos una bona idea de com vivien els anglesos en èpoques tan literàries com la victoriana.
I d’aquí a Charles Dickens: al matí següent tornem a agafar un taxi –fa tan fred!–. Increïble. El mateix clatell! Amb gran decisió li diem: “Anem al Museum of London”. Al clatell, aquest cop, li sembla bé i arrenca el black cab. “Did you like Geffrye Museum?”. “Yes, we’ve loved it!”. Aquesta vegada ens ingresem al Museum of London on han inaugurat una exposició sobre el Londres de Charles Dickens.
Observo la taula on va escriure “Grans Esperances”; a les parets hi han reproduït fragments de “David Copperfield”, “Els papers de Pickwick”, “Oliver Twist”, “Bleak House”...; hi ha una cabina de fusta amb uns cascs on s’escolten veus: Dickens patia insomni i part de les nits les passava caminant pels carrers foscos del Londres victorià on esgarrapava trossos de converses, memoritzava sons, veus, expressions, maneres de parlar pròpies dels estrats més baixos de la societat. Després, els reproduïa a través dels seus personatges, conferint-los color i autenticitat.
És Nadal, som a Londres. Agafen ganes de llegir a Dickens i viatjar en el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada