dilluns, 12 de març del 2012

MILIONARI DE SOMNIS

El divendres passat vaig tenir el gran privilegi d’assistir al Gran Teatre del Liceu a veure La Bohème de Puccini. Voldria començar dient que no sóc cap entesa en música. De fet, una vegada, un oncle-avi molt estimat –Joaquim Nin-Culmell, compositor, germà d’Anaïs Nin i sobretot una gran persona– em va dir que els que escrivim no solem tenir gaire bon oïda musical. Ho deia referint-se a la seva germana, ho deia una mica de broma, com solia parlar sempre ell, però potser tenia raó: jo, la música la percebo amb l’estómac, amb el cor, amb la pell... no pas amb el cap. No en sé, però de vegades m’arriba i de vegades no m’arriba.


            El fet d’anar al Liceu, per a mi, ja constitueix tot un esdeveniment. Quan les llums s’apaguen no puc evitar mirar al meu voltant, més enllà de l’escenari i el que hi representen; observo la gent, els ulls atents a l’orquestra, a l’escena... i imagino altres ulls, altres caps, les dones amb plomes i recollits, els homes amb frac, bigotis i patilles. El nostre Liceu, que un dia es va cremar i molts el vam plorar. Perquè no és només un teatre: és un símbol, és un cor que batega a través dels temps i de la música.

El divendres era la vegada 249, segons he pogut llegir, que La Bohème es representava al Liceu. Per a mi va ser la segona vegada, –de la primera ja en fa uns quants anys–, i em va captivar, em va emocionar. Bravo per les escenografies clàssiques! Bravo pels tenors, sopranos, mezzos, barítons, orquestra i cor! Diuen que ell, en Rodolfo, va tenir moments fluixos; diuen que ella, la Mimí, era molt superior... jo em quedo amb tot allò que em van fer sentir, en la foscor de la platea, i tot allò que em van fer imaginar.

 
(La famosa ària, aquí amb Pavarotti i Mirella Freni)

            Diu en Rodolfo, en la famosa ària de “Che gelida manina”: (...) Per sogni e per chimere / e per castelli in aria / l’anima ho milionaria. I jo penso: aleshores som molts, els milionaris, si per somnis entenem la màxima riquesa. Somiar ens fa més vius, ens fa més forts, ens ajuda a construir una vida millor. Jo en tinc molts de somnis, podríem dir que els col·lecciono. I vosaltres, ja somieu prou? 


2 comentaris:

  1. Evidenment somiar ens fa més vius i forts. Aixi com tenir projectes que no sempre es realitzen. El meu pare, que tenía sempre grans projectes entre mans, en el moment en que va esser conscient de que no podría durlus a terme, igualment els planificaba, viatjave sobre un mapa, calculan rutes i destins,éll era milionari dels seus somnis.

    ResponElimina
  2. SOMNIAR....FINS EL NOSTRE PAIS HO HA DE FER! RECORDA L´SPOT DE LA CONVOCATÒRIA DE LA MULTITUDINÀRIA MANIFESTACIÓ EL 10-J-2010; TÍTOL?:
    "SOMNIEM"...ENCARA VISIBLE A LA RED. AVIAT HI TORNAREM.

    TAMBÉ PER A MI SOMNIAR ÉS EL PRELUDI DE CREAR. SENSE EL PRIMER NO SURT EL SEGON....

    ResponElimina