Amics, gràcies!

Amics,

Ahir va ser un vespre molt especial. A dos quarts de vuit començàvem la presentació del meu darrer llibre, 'Els anys robats', a la Casa del Llibre del passeig de Gràcia, a Barcelona. La sala era plena i jo només veia rostres coneguts, i desconeguts... molts, somrients. Gràcies!

Ja fa setmanes que la Lolita Bosch, una bona amiga a més a més d'escriptora formidable, va accedir a presentar-me el llibre. De fet, era una cosa tan natural... Ella n'ha viscut el procés, el meu patiment, les meves pujades i baixades d'humor, i totes aquelles coses que ens passen pel cap i pel cos a aquells que ens dediquem a escriure. 

Ahir, la Lolita va començar dient: "Jo a la Tània la conec des d'abans de què, realment, ens coneguéssim". I és veritat: les nostres mares ja eren amigues quan nosaltres encara no existíem i, malgrat que ens vam conèixer al cap dels anys, la trobada va sonar més aviat a retrobament. No em pregunteu per què, però és així. 

      Ahir, la Lolita també va dir: "I si aquí hi ha algú que em coneix, sabrà que jo mai no menteixo quan parlo de llibres". I va parlar tan bé de mi i d' 'Els anys robats' que només puc sentir-me tremendament afalagada.

      Després, la Lolita va afegir: "Perquè la Tània i jo som molt diferents, ens agraden coses que no tenen molt a veure. Però compartim una passió essencial per la literatura i per la vida que ens fa, quan estem juntes, estar com a casa". Jo no ho hauria dit millor. 

Perquè els llibres creen vincles, perquè jo també sento que les històries que expliquem, que escrivim, no acaben mai en nosaltres, sinó en aquell que les llegeix i hi troba alguna cosa que reconeix, que el sorprèn, que l'emociona, que el fa sentir viu. A tots els que vau ser amb mi ahir vespre –i també als que em vau trucar i enviar sms, i whattsapp, i mails...–, us dic: gràcies, amics, de tot cor!