PRIMERES LECTURES

L’altre dia llegia que Abraham Lincoln, nascut en una cabanya a Kentucky i fill d’una família molt humil, havia descobert de ben jovenet el plaer de la lectura. Sembla que al seu pare no li agradava, especialment, aquesta estranya i poc pràctica afició del fill, ja que trobava que de ben poca cosa li podia servir a la vida. Ell, home treballador, s’havia guanyat sempre el menjar sense necessitat de saber llegir ni escriure. El jove Lincoln, tanmateix, tenia altres aspiracions, neguits que creixien a mida que llegia més i més. Rere cada lectura coneixia una mica més el món i la naturalesa humana, fins al punt que va voler canviar aquest món i el tarannà de les persones del seu temps. Hi ho va fer, i tant que sí!

La lectura pot ser un refugi, un incentiu per a somniar, una promesa d’un món millor. La lectura també és una manera de conèixer-se a un mateix, de saber qui som, què volem o què n’ esperem d’aquesta vida, cap on volem projectar els nostres somnis i les nostres il·lusions. Quantes vegades, al llarg de la nostra vida lectora, ens hem sorprès reconeixent-nos en una situació escrita molts anys enrere, ens hem emmirallat amb un personatge literari, hem volgut ser o hem volgut fer allò que justament succeïa en aquella o altra novel·la.

Gràcies als llibres podem tenir moltes i diverses vides: podem ser pirates, lords i ladies de l’Anglaterra profunda, cowboys o indis sioux, herois o heroïnes de tots els temps... Podem patir, estimar, venjar-nos, morir diverses vegades i ressuscitar. Ho podem fer tot perquè la imaginació no té límits i ens permet navegar pel desconegut.

Emili Teixidor deia: “Llegir és viure molt més i millor! Llegir no omple el meu temps; llegir omple i afegeix valor a la meva vida!”. Està escrit al seu llibre “La lectura o la vida”, que rere aquest títol tan suggeridor amaga l’autèntica passió de l’escriptor per la lectura. Quin escriptor podria escriure sense ésser un amant, obsés fins i tot, de la lectura?

Sovint penso en les primeres lectures perquè són aquestes les que et conviden a entrar en un món inacabable del qual, segurament, ja no hi podràs sortir mai més. Les primeres lectures de diverses generacions han estat els llibres d’aventures, tan clàssics com “L’illa del tresor” de S.L. Stevenson, “La volta el món en vuitanta dies” de Jules Verne, “Moby Dick” de Hermann Melville, “Robinson Crusoe” de Daniel Defoe, o “Les aventures de Tom Sawyer” i “Les aventures de Huckleberry Finn” de Mark Twain, només per citar-ne uns quants d’imprescindibles. De la mà dels seus protagonistes, molts nens o no tan nens han esdevingut nàufrags, buscadors de tresors, viatgers intrèpids, capitans de vaixell o han corregut descalços per la vorera del Mississipi. I si la lectura els ha atrapat de veritat, recordaran aquelles experiències pels mars llunyans com a experiències viscudes en la pròpia carn.

Imaginar forma part del nen que portem a dintre i que mai ha d’acabar marxant. És per això que us proposo de retornar a aquelles velles lectures, perquè encara que sembli impossible, segueixen posseint la mateixa força i el mateix poder: són el nostre refugi, són la promesa d’un món millor.