No succeeix a totes les dones, però estic segura que moltes
s’han trobat en aquesta situació:
En un moment determinat de la teva vida, comences a acaronar
la idea de ser mare. A partir d’aleshores, –i malgrat els dubtes i les pors traïdorenques–,
el desig va creixent en el més profund del teu cor i ja no hi ha res que ho pugui
aturar. Pots tenir la fortuna de viure-ho en parella, però també en solitari;
pots assistir a la transformació del teu propi cos mentre el somni es va fent
gran i més gran, o pots anar a buscar aquest somni a l’altra banda del món.
La qüestió
és que quan arriba el moment de conèixer aquell nadó, nen o nena, aquell rostre
petit que t’observa amb curiositat i et fa preguntar-te qui ets, en realitat,
tu mateixa, te n’adones de moltes coses que mai abans havies pensat.
I mentre et fas preguntes sobre com t’ho faràs, on és el
manual d’instruccions i què t’havia passat pel cap quan pensaves que en series
capaç... aleshores gires la mirada cap a una dona: és més gran que tu, sap perfectament
què fer perquè ella mateixa ho va viure fa anys, i et vol ajudar perquè encara
que no te n’hagis adonat, ella sempre és al teu costat en moments importants.
Quan et trobes en aquell estat de pànic, d’ incertesa i felicitat alhora, gires
la mirada cap a la teva mare i, potser per primera vegada a la teva vida, l’entens
–i tant, que l’entens!–. S’estableix un vincle més fort, encara, perquè ara totes
dues sou mares.
El nadó
creix, es converteix en personeta que parla, que pensa i més aviat del que
havies previst et trobes que ha entrat a l’adolescència. Té la seva pròpia
personalitat, els seus propis gustos –sovint diferents als teus–, i has d’aprendre
a deixar anar la corda poc a poc, confiant en haver-li ensenyat tot allò que
volies.
Mares. No acostumen a ser mai protagonistes de les grans
històries literàries, ni del cinema, ni del teatre, malgrat que mereixerien
tots els focus sobre seu.
Mares a qui dediquem un diumenge de maig i que elles,
sovint, aprofiten per fer allò que més els agrada: dedicar-nos el dia a
nosaltres, els fills!
FELICITATS A TOTES!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada