VIDES AMBULANTS

No devia ser molt bona perquè no en recordo el títol, però una vegada vaig veure una pel·lícula en la qual el protagonista, cuiner de professió, donava un gir a la seva vida quan comprava una camioneta i la convertia en el seu petit restaurant sobre rodes. Sembla que aquest estiu també s’ha estrenat una pel·lícula amb argument similar, “Chef”, del director i actor nord-americà Jon Favreau i no és estrany ja que el fenomen del “food trucking” està arrelant amb molta força a diverses ciutats del món.

Va començar als Estats Units, amb aquelles parades ambulants de menjar ràpid, barat i de dubtosa qualitat que tots hem vist en infinitat de pel·lícules. Els brokers de Wall Street, els executius dels anys vuitanta i dels noranta destinant cinc minuts al dia a baixar al carrer i menjar una salsitxa plena de ketchup i mostassa, no exempts d’un alt risc d’embrutar-se el vestit impecable. Però el nou mil·lenni va portar la presa de consciència sobre el que menjàvem i les conseqüències que això tenia en la nostra salut. El retorn al bon menjar, a la cuina feta a casa, el desig per una oferta gastronòmica que fos bona, sana i assequible alhora, va portar a reinventar, també, el menjar a peu de carrer. Van sorgir els primers food-trucks d’un moviment que s’ha anat expandint més enllà del continent americà i que poc a poc es va implantant a tota Europa. El nostre país només és al principi d’aquest moviment, ja que les lleis no beneficien la mobilitat d’aquests chefs ambulants i intrèpids, però només és qüestió de temps que les autoritats se n’adonin que, tal i com ja han fet altres països, cal anar adaptant les normatives a les noves necessitats dels ciutadans.

Són les festes de la Mercè i a Barcelona, al Parc de la Ciutadella, han posat el fre més d’una vintena de camionetes-restaurant que ofereixen un ventall divers de possibilitats gastronòmiques: gelats, sandvitxos espectaculars, crêpes delicioses, croquetes de 12 varietats, menjar fumat, sushi, pasta i tota mena d’especialitats. Només per uns dies, després se’n van a d’altres indrets. Perquè aquest és l’esperit del moviment: la seva temporalitat, l’esperit de llibertat que dóna el fet d’anar sobre rodes, la fantasia de l’efímer, l’afany de noves experiències en ruta.

I al volant de cada furgoneta, roulotte vintage o camió una història digna d’explicar, com la d’una filla que decideix restaurar la furgoneta vella del pare per començar el seu futur, com la d’un grup d’amics que comencen a fer fumats al terrat de casa per acabar sobre rodes venent el que fan, o la d’un cuiner fart del restaurant convencional que no li ofereix la possibilitat del tracte directe amb el client i es llença a la piscina –o més ben dit, a la carretera!– amb un nou format més petit i personal. Segur que de cada història en podria sortir un bon llibre, ja que no hi ha res més literari com el fet de deixar-ho tot, fer un gir de noranta graus a la teva vida i començar de zero amb un nou i estimulant projecte entre mans. Em ve a la ment l’argument d’un llibre que, si bé parla de llibres i no pas de menjar, significa també el principi d’una nova vida: “La librería ambulante”, de Christopher Morley,  una petita joia d’aquelles que editorials com Periférica ens fan descobrir darrerament.

Els petits formats ajuden a la persona a retrobar-se amb un mateix; la distància curta en el tracte humà ens fa més rics, ens ajuda a reflexionar i, sobretot, ens obre un nou món de possibilitats.