Un dia com avui, fa exactament un any, vaig decidir obrir
aquest blog. Tot plegat va sorgir de la necessitat constant que té aquesta
servidora d’escriure tot allò que li passa pel cap, que pensa, que analitza,
que experimenta, que viu. Els que em coneixeu, sabeu d’aquesta dèria...
En el primer post que vaig escriure, a manera de declaració
d’intencions, em remetia a aquella meravellosa pel·lícula titulada “La finestra
indiscreta”, de Hitchcock, en la qual en James Steward aprofita una convalescència
forçada per a observar la vida des de la finestra de casa seva. És aleshores
quan veu, per primera vegada, tot allò que hi ha a l’altra banda i que mai s’havia
aturat a observar. La meva finestra vol ser exactament una d’aquestes
finestres, on t’atures, contemples, reflexiones, experimentes i, després,
comparteixes. Perquè aquesta és l’altra gran dèria que tinc: compartir-ho amb
tots vosaltres.
És per això que un dia com
avui aprofito per dir-vos: GRÀCIES, amics i desconeguts, per llegir-me, per
escoltar-me, per compartir.
Moltes felicitats Tània, segueix amb aquesta força...molts ànims!
ResponEliminaIsabel Darnell
Moltes gràcies, Isa! Un petó molt i molt fort
ResponEliminaCada dilluns segueixo el teu blog, ja fa un any?. Felicitats, aquesta finestra teva ens fa recordar, pensar i disfrutar de les petites/grans coses del día a día. Segueix compartin amb nosaltres les teves reflexions.Endevant.
ResponEliminaGràcies, Àgueda. Un any de moltes coses compartides. Seguirem, doncs, amb tantes ganes com al principi!
ResponElimina