Hi ha dies, setmanes, mesos que em sembla que el temps em fuig de les mans.
James Stewart aprofitava una convalescència forçada per fer allò que fins aleshores no havia fet: observar la vida, a través de la finestra de casa seva. Una vista quotidiana que, de tant quotidiana, no s’havia parat mai a mirar. Segurament no havia tingut temps, motiu universal pel qual massa sovint ens perdem tantes coses. Coses...
Temps de lectura, temps de cinema, temps d’escoltar música o simplement el soroll del vent, temps de pensar, de parlar, de conèixer-se millor, temps per als que en volem tenir...
Per això aquest bloc, en el meu cas, una manera de rescatar TEMPS, d’ on pugui i quan pugui, per parlar, comentar, reflexionar i compartir tot allò que em sembli. Des de la finestra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada