dilluns, 16 d’abril del 2012

I abans d’anar a dormir... un poema cada dia


S’acosta un dels millors dies de l’any: Sant Jordi. Almenys ho és per aquells a qui ens agrada llegir o, més aviat, per aquells que necessitem la lectura com l’aire que respirem. També per als que escrivim és un dia important –tot i que aquest any, el meu proper llibre sortirà just després de Sant Jordi, ai...–.
Però naveguem una mica en el temps: recordo quan anava a escola i arribava el dia de la rosa i el llibre. Muntàvem una parada de llibres tan suculenta com avui ho fan a l’escola dels meus fills. Miràvem, remenàvem i, finalment, compràvem. I després venia la rosa: me la regalarà aquell nen que jo vull? Quantes roses tindré? La del pare sempre queia, això segur!
A l’escola també hi havia representació de la llegenda de Sant Jordi: els professors en feien una de grossa i es vestien de cavaller, de donzella, de gent del poble... La cirereta del dia era, naturalment, els Jocs Florals. Si aquell any et premiaven el conte, el relat o el poema que havies escrit amb il·lusió i esperances d’èxit... esdevenia el millor Sant Jordi!


Si avancem en el temps ens trobem ja amb aquells Sant Jordis amb la parella, passejant per les parades de llibres de la ciutat o poble –quin altre dia necessitem, els catalans, per a celebrar el dia dels enamorats?– i més endavant, els que tenim criatures, tornem a començar el cicle gaudint del Sant Jordi en el marc escolar.
Diu la tradició que el noi li regala una rosa a la noia mentre que ella l’obsequia amb un llibre. M’agrada, però jo també en vull, de llibre. Així doncs, cada any me’n regalo un d’especial, sempre d’algun autor català –i no només per allò de fer pàtria sinó perquè n’hi ha de molt bons!–. De novel·les i llibres de no ficció n’hi ha un munt de recomanats, aquest dies, a les xarxes socials, als aparadors de les llibreries i en les campanyes de les diverses editorials. Però a mi m’agradaria proposar, més que un llibre en concret, una petita però molt engrescadora idea: compreu-vos un llibre de poesia, sí, sí! de poesia! i us el deixeu ben posat a la tauleta de nit. Cada dia, un poema abans d’anar a dormir i veureu com la pressa del dia s’esvaeix en un instant.

Jo no sóc cap experta, no llegeixo poesia d’una manera intel·lectual, conceptual, fixant-me en l’estructura intrínseca del poema o en les capacitats innovadores del poeta. Això ho deixo pels que en saben. Jo llegeixo poesia per sentir, perquè aquesta veritat que alguns poemes contenen, quan t’arriba, ho fa de debò. I si ho fas al final del dia, quan tothom dorm, quan el silenci envaeix cada recó de la casa oferint-te aquell moment per pensar i per sentir, és molt possible que te’n vagis a dormir amb un somriure inesperat. 


1 comentari:

  1. GABRIEL CELAYA,POETA BASC COM EL TEU AVI,VA DEIXAR ESCRIT QUELCOM DELICIÓS SOBRE EL TEMA QUE ENS PROPOSES.
    GRÀCIES A PACO IBAÑEZ,LA MEVA GENERACIÓ EL VA DESCOBRIR. POTSER NO HO RECORDES,O TAL VEGADA SÍ,PERÒ EL TEU PARE ET CANTAVA A CAU D´ORELLA ELS SEUS MOTS:
    "...POESÍA NECESARIA
    COMO EL PAN DE CADA DIA,
    COMO EL AIRE QUE EXIGIMOS
    TRECE VECES POR MINUTO,
    PARA SER Y EN TANTO SOMOS
    DAR UN SÍ QUE GLORIFICA"

    ResponElimina