dimarts, 10 d’abril del 2012

GREASE LIGHTNING

Tots hem estat adolescents; tots hem sentit aquesta barreja explosiva de sentiments i noves sensacions que fan que el nostre cos, primer, i la nostra ment, després, passi de la dolça infància a la terrible i excitant adolescència.
En aquest moment tan decisiu –o, si més no, tan explosiu– de les nostres vides, la qüestió és que el món t’entengui. Però és justament aleshores quan penses que cap adult està en condicions de fer-ho –què sabran, els adults... de tot això que em passa...!–. Aleshores busques nous referents, més de la teva edat, gent com tu que passa pel mateix i sap què penses, com et sents, què t’agrada, què detestes, què necessites.


Just en aquest moment, moltes generacions han trobat pel·lícules que els han servit de referent, pel·lícules on han descobert aspectes que ja sabien –perquè, de fet, un adolescent ja ho sap tot...– però que reflectien a la perfecció tot allò que els passava en aquell moment de la seva vida: parlem d’amistat, d’amor, de complicitat, de rebel·lia, de pensar què vull ser, què vull fer o com m’empasso tot això de les hormones.


“Grease” va ser la pel·lícula de la meva generació, la dels adolescents dels vuitanta. També ho van ser algunes altres com “Flashdance”, “Dirty Dancing”, “Footloose” i un llarg etcètera que ens faria somriure a l’instant, només de mencionar-les, però “Grease” va ser especial. Deu ser que tot plegat va funcionar: la banda sonora, la química entre els personatges, les coreografies, els diàlegs, els temes tractats. Un grup de nois i noies que durant l’últim curs a l’institut s’enfronten a tots aquells interrogants sobre la vida, l’amor, l’amistat i el seu futur.


Tinc una filla trepitjant el llindar de l’adolescència i està entusiasmada amb “Grease”. I no és l’única! Ara mateix organitza un rodatge amb els seus amics per a fer la seva pròpia versió de la pel·lícula: no hi faltaran en Danny Zuko, la Sandy, la Rizzo, el Kenickie, la Frenchy, el Sonny, el Putzie, el Doody, la Marty... i fins i tot la directora de l’institut Rydell! Les localitzacions no seran les mateixes, els actors s’adaptaran a un guió nou, versionat, però hi haurà –segur– tot allò que hem trobat generació rere generació en la pel·lícula: la màgia del despertar de tot plegat. It’s electrifying!  





2 comentaris:

  1. I PER EXTRANY QUE US PUGUI SEMBLAR A AQUELLS QUE TENIU MENY DE 40 CASTANYES, NOSALTRES,LA GENERACIÓ DELS DINOSAURES (ELS QUE TENIEM 15 ANYS EN 1960 !!....)VAREM GAUDIR TAMBÉ FRENÈTICAMENT LA PEL.LÍCULA "KING CREOLE" (ELVIS PRESLEY,1958).......
    RECORDO COM ARA EL CINEMA FARCIT D´ADOLESCENT I LA CRIDÒRIA DE TOTS QUAN ,DES D´UNA FINESTRA SORTÍ L´ELVIS CANTANT ALLÒ DE "CROOOOOSS FISH" (AIXÍ SONAVA,ALMENYS)....
    COM VEIEU,LES COSES -DE VEGADES-NO CANVIEN TANT....

    ResponElimina
    Respostes
    1. El gran Elvis... no em va tocar, per generació, però suposo que també va despertar passions animals!

      Elimina