QUAN ÉREM NENS

Diu la frase del poeta Rilke: “La veritable pàtria de l’home és la infància”.

És curiós com, a mida que ens fem grans, tornem a pensar sovint en la nostra infància o adolescència. Alguns la tornem a reviure quan, observant els nostres fills, veiem que els passen coses que ens havien succeït; que se’ls desperten sentiments que nosaltres també havíem experimentat; que descobreixen el misteri de la vida, de l’amor, de l’amistat, de tot plegat, igual que nosaltres ho vam fer en el seu dia. I és preciós, són moments únics que es viuen amb gran intensitat i que es recorden, després, amb tendresa i emoció.

Jo sóc de les afortunades que conserva amics de la infància i estar amb ells o elles és ben bé com ser a casa. Ho he comentat sovint: no cal explicar com ets, d’on vens o què has fet. Quina importància té això, de fet? Ets com ets i ells et coneixen. I això és una sensació reconfortant. Tampoc cal veure’ls a cada moment perquè l’amistat no depèn d’això: només cal saber que hi són. El nostre aspecte canvia, la nostra ment s’ocupa de mil responsabilitats, maldecaps i altres coses... però aquells ulls de l’amic o l’amiga d’infància somriuen perquè no els impressiona tot això, ells et veuen com sempre, com quan érem nens.

I si la infància és la nostra veritable pàtria, les nostres primeres lectures han d’haver estat decisives en la nostra formació com a persones. Què hi ha en cadascun de nosaltres de tot allò que vam llegir?

Avui se celebra el Dia Internacional dels Llibres Infantil i Juvenil arreu del món, ja que un 2 d’abril de fa molts anys va néixer un dels grans escriptors de la literatura infantil: Hans Christian Andersen.

Quines són les lectures que més recordes de la teva infància o adolescència? Quines et van marcar? Quines et van donar respostes o et van convidar a reflexionar més? Per les xarxes socials ja corren molts noms que tots coneixem, com les diverses sèries d’Enid Blyton –“Els cinc”, “Misteri”, “Aventura”, “Torres de Mallory”, “Santa Clara”–, la sèrie de “Els Hollister”, llibres d’aventures extraordinàries de Jules Verne, Stevenson, Defoe, Melville, els entranyables Tom Sawyer i Huckelberry Finn de Mark Twain,  aquelles primeres lectures de terror a través dels relats d’Edgar Allan Poe. La llista es va engrossint per moments i és difícil assimilar tants records de cop. Si parlem d’adolescència i de llibres que ens van fer reflexionar, ràpidament ve a la memòria “El mecanoscrit del segon orígen” de Pedrolo, o si parlem de còmics imprescindibles ens recordem de “Tintín” o “Astèrix i Obèlix”.

N’hi ha tants que falten encara... que cadascú posi el seu granet de sorra en un dia com avui i commemorem la nostra infància, la nostra pàtria, el despertar de tot plegat. I, per què no, aprofitem aquestes vacances per rellegir-ne algun dels que més ens van marcar.