Diuen que alguns metges, sotmesos a una forta pressió, posseïdors
d’uns coneixements únics en medicina, responsables de la vida o la mort d’una
llarga llista de pacients que passen per les seves mans, tenen el que s’anomena
popularment en psicologia un acusat “complex de Déu”. Una patologia que queda
prou explicada en l’ escena d’una pel·lícula tan inquietant com “Malice”,
estrenada el 1993 amb un Alec Baldwin prou arrogant i una joveníssima Nicole
Kidman.
Un sentiment de seguretat en un mateix que deriva en un
altre sentiment, el de superioritat envers els altres éssers mortals: perquè jo
en sé més que ningú, perquè jo sóc posseïdor de la veritat suprema, perquè
ningú em pot ja ensenyar res, perquè tota la resta és imperfecta i, sobretot, s’equivoca.
Compto amb
molt bons amics que són metges i, si bé és cert que el seu ofici implica una
dosi elevada de coneixement i seguretat en si mateix, en cap moment els he vist
víctimes d’un sentiment com aquest, val a dir-ho. Aquesta patologia, a més a
més, la podríem trobar fàcilment en altres sectors com l’empresariat, la
política, la Justícia... i, per què no, en la cultura.
Fa dues setmanes que van estrenar “La Bête” al Teatre
Nacional, després d’un retard considerable degut a la malaltia de l’Anna
Lizaran, la qual havia d’interpretar-ne el personatge principal. Mentre tot l’equip
espera i desitja el seu retorn als escenaris, la bèstia és interpretada per un
Jordi Bosch que ha deixat bocabadat a tot el món. Aquesta obra escrita per David
Hirson, traduïda magistralment per Joan Sellent, i dirigida per Sergi Belbel, exposa
el gran duel entre el que anomenen “teatre culte” i “teatre d’entreteniment”,
un debat obert, fins i tot quan acaba l’obra. Jordi Boixaderas és Elomire, el
comediant en cap d’una companyia al servei del príncep Conti –un Abel Folk
extraordinari que, a mitja obra, s’arrenca literalment la perruca estil Lluís
XIV perquè ja n’està tip–. Elomire representa l’alta cultura, l’erudició, la
superioritat que atorga el saber i el poder; i Jordi Bosch és Valere, el seu contrapunt,
el comediant que viu al carrer i que vomita versos acabats de pensar, valent-se
d’un enginy que segons ell no li falla mai i que entreté a tothom. El primer,
no suporta el segon; el segon, admira el primer. Alta i baixa cultura; cel i
infern.
I el poder també el tasten aquells que ensenyen des de dalt
d’una càtedra, com és el cas d’un professor. Al Teatre Romea es representa
actualment una gran obra, “Oleanna”, que explica els límits ètics i morals en
la jerarquia professor – alumna dins del món universitari. Afortunadament no
vaig viure cap experiència similar quan era una simple estudiant d’Història;
sortosament no em vaig trobar mai en una situació com la que es viu en aquest
despatx de professor universitari que han instal·lat –amb sàvia simplicitat–
dalt l’escenari del Romea. Ramon Madaula interpreta amb bon ofici al poderós en
qüestió, i Carlota Olcina és l’alumna desesperada per revisar un examen que ha
estat suspès. Es dóna un joc d’estira i arronsa en què el mestre neda amb
seguretat i arrogància en el seu medi, mentre l’alumna experimenta tota mena de
sentiments convulsos que van de l’exigència a la por. L’assetjament sexual
plana damunt l’atmosfera com una mala cosa, sense acabar-se de definir, sense
dibuixar-se del tot perquè els personatges, dirigits per David Selvas,
esdevenen prou ambigus. Al final, tot es mostrarà tal com és. Una obra que
convida a la reflexió i que fa gaudir de la bona interpretació.
Savis, posseïdors de grans
coneixements, experts en una matèria o en moltes. Venerats, respectats,
admirats. Però no per això divinitats, o éssers superiors... tan sols persones
humanes de qui aprendre, si ho saben portar amb dignitat. He conegut, al llarg
de la meva vida, algunes persones sàvies de veritat i, curiosament, el tret en
comú en totes elles no ha estat precisament l’anomenat “complex de Déu”, sinó
la seva senzillesa com a persones. Es comença a ser savi quan un observa la
vida amb curiositat, respecte i molta, molta humilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada