I DESPRÉS DE SANT JORDI: UN RACÓ PER LA LECTURA... O MOLTS

Aquest diumenge passat, el diari Ara va treure un suplement on ens descobria el racó de lectura d’alguns dels nostres escriptors catalans –també d’altres que no ho són, d’escriptors, però potser són grans lectors–. Així doncs, descobríem a través d’una suggerent fotografia cada petit univers de lectura. N’hi ha per a tots els gustos: espais recollits, parets folrades de llibres, butaques de pell o de roba –d’antiquari o de l’Ikea–, finestres que fan entrar la llum sense complexes.

  

 

Tot plegat em va fer pensar que si bé existeix, en moltes cases, un racó pròpiament destinat a la lectura, la veritat del dia a dia de molts de nosaltres –em refereixo als que llegim compulsivament– és que de racons n’hi ha mil, ja que sovint ens emportem el llibre sota el braç i llegim allà on ens enxampi aquell moment del dia en que res ni ningú ens reclama. O no és cert que en un viatge en tren, en metro, en una parada d’autobús, en una cua de la Seguretat Social, a la sala d’espera del dentista o fins i tot caminant pel carrer –amb autèntic perill d’ensopegar– ens creuem amb tota mena de gent que llegeix? Visca la lectura! No és cert que la gent no llegeixi, jo la veig cada dia quan surto al carrer i en un dia com ahir –Sant Jordi– fins i tot un s’ha de barallar i donar alguna empenta per aconseguir un lloc a primera fila de la parada de llibres. Increïble però cert!

I si parlem de continguts de lectura, n’hi ha que no el volen ensenyar i per això es folren el llibre que llegeixen amb un paper que no els delati. D’altres l’exhibeixen sense problema i, així, els tafaners podem descobrir que encara hi ha molta gent a l’autobús que llegeix els clàssics, però sobretot els super-vendes i darrerament s’ha disparat l’auto-ajuda. Què hi farem, el moment ho demana!

Sigui com sigui, i esperant que el desig de lectura no sigui fruit d’un sol dia, us desitjo bon profit!