“Sàpigues que persistirem, tossudament il·lusionats”
No és una frase meva,
sinó extreta de la carta que signen Muriel Casals i Carme Forcadell, en nom
d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional Catalana, per donar les gràcies a
tots els que vam assistir a la Via Catalana 2014. Ens expliquen, amb aquell to
decidit i irrefutable de sempre –que totes dues dones també porten estampat a
les ninetes–, que pensen seguir endavant, ara més que mai, en una tardor que es
presenta intensa, decisiva, profundament interessant.
(Foto: Roser Cullell Instagram: @rosercv) |
S’ha escrit molt
sobre l’11 de setembre, hem omplert portades de diaris d’arreu del món amb les
nostres samarretes grogues i vermelles, amb el nostre tarannà tan pacífic i
democràtic com ferma és la nostra voluntat, i jo em quedo amb aquesta frase que
defineix a la perfecció un sentiment que, penso, és compartit per molts.
I comencem el nou
curs! Per fi, l’escola ha obert les portes i la rutina dels nostres fills ens
permet tornar a la normalitat, a la feina feta en condicions. I ens ho agafem
amb ganes, ja que aquesta tardor no només ve repleta de noves obres teatrals,
musicals que tornen després de molts anys –“Mar i cel!”–, estrenes
cinematogràfiques a càrrec de bons directors –com ara Clint Eastwood–,
exposicions amb petites grans joies d’altres museus –com les que han vingut del
Museo del Prado–, concerts, festivals i fires de tota mena sinó que aquesta
nova estació també ve carregada de novetats literàries, entre elles,
“L’hospital dels pobres”, el meu nou fill literari del qual me’n sento molt
orgullosa!
Una història al
voltant de la construcció de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el més
gran conjunt modernista de tots els temps, on conflueixen les vides de diversos
personatges relacionats amb el món de la medicina i de l’art. Una història que,
des de la ficció, recrea un món i un moment que van viure els pioners de la
medicina moderna i de les arts del 1900. Metges, germans i germanes de la
Caritat, mestres artesans i els seus deixebles, dones pioneres... tots
involucrats en aixecar un somni d’hospital per assistir als pobres de la
ciutat. A través d’ells, podrem entendre els primers batecs d’un món
absolutament nou i modern que ja despuntava en els primers anys del segle XX.
Un fill literari que
veurà la llum a principis de novembre, el mateix mes que tots plegats escriurem
les línies del nostre futur.
Comencem, doncs, temporada
i ho fem tossudament il·lusionats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada