És Nadal, temps de família, temps de recordar.
Deixeu-me posar una mica nostàlgica i deixar-me emportar per les imatges d’aquest vídeo: és una petita joia de com era Barcelona a principis de segle. Des d’una càmera situada en la part frontal d’un tramvia de l’època, ens convertim en el conductor d’aquells temps i espectadors d’un món que se n’ha anat.
És Nadal. Permeteu-me pensar un moment en tots aquells que estimo, pensem-hi tots plegats. Els que hi són, els que ja no hi són.
El tramvia avança lentament carrer amunt, des del passeig de Gràcia. A mida que llisca per les vies un munt de curiosos s’hi apropen, saluden amb la mà o aixecant un barret. Rostres de grans i petits que podrien ser els nostres avis, besavis o, fins i tot, rebesavis. Rostres d’una generació que va viure, va somiar, va estimar, va riure, va patir, va simplement existir... sí, a la nostra estimada Barcelona. I es passejava per aquests carrers on ara hi passem sovint, potser massa atrafegats, potser sense mirar, sense imaginar...
És Nadal. Aturem el temps per un instant –no passa res!–, rebutgem la pressa. Un petit somriure, un moment per al record i, sobretot, un pensament per als nostres.
Bones Festes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada