VIVE COMO QUIERAS / YOU CAN’T TAKE IT WITH YOU

Les pel·lícules de Frank Capra, –aquest sicilià que va emigrar de ben petit amb la seva família als Estats Units, aquella terra anomenada “terra d’oportunitats”–, mai et deixen indiferent. Rera cada història d’aquest gran director hi ha un missatge, carregat de gran humanitat, que et fa pensar.

La seva gran i potser més coneguda pel·lícula Qué bello es vivir / It’s a wonderful life ho demostra: cada Nadal, no hi ha nord-americà sensible que se la perdi, tot repassant a final d’any aquells valors que potser en els mesos anteriors ha anat oblidant. Perquè és tan fàcil oblidar... Hi ha gent que va a la missa del Gall, i així renova el seu acte de fe; i també hi ha gent que repassa any rera any les pel·lícules de Frank Capra per recuperar, d’aquesta manera, els valors perduts, o simplement deixats de banda.

Fa pocs dies he tornat a veure Vive como quieras / You can’t take it with you, una història sobre una gran família amb una gran excentricitat: cada membre es dedica a fer allò que el fa més feliç, deixant de banda si aquest és el camí per aconseguir més diners, més èxit o millor posició. L’iniciador de la saga d’excèntrics és l’avi, un Lionel Barrymore força gran que aquí pren el nom de Martin Vanderhof. El “Grandpa” –com l’anomena afectuosament la seva néta i per extensió tota la família, amics i veïns–, era un gran empresari infeliç que un bon dia mentre pujava amb ascensor als pisos alts del seu gran imperi va decidir aturar l’ascensor i fer-lo baixar. “Mai més hi vaig tornar a pujar”, explica ell amb un somriure còmplice. I d’aquesta manera va canviar la seva vida amb l’únic objectiu de ser feliç i fer feliços als seus.

La néta d’aquest personatge superb és l’Alice –una Jean Arthur d’ulls brillants–, que s’ha enamorat ni més ni menys que d’en Tony Kirby, l’hereu d’una família poderosa amb uns valors radicalment oposats als del “Grandpa”. Però en Tony –un magnífic James Stewart, com sempre– queda de seguida enamorat no només de l’Alice, sinó de l’ambient que es respira a la casa dels Vanderhof, una casa amb llar de foc sempre encesa en la qual tothom fa el que més li agrada. “Fa falta coratge per fer el que un vol”, reflexionarà el noi en un moment determinat de la història. Sí, senyor: coratge. I jo afegiria, com segurament ho faria Capra: ... i una ferma determinació a ser feliç.

En el títol original de la pel·lícula –You can’t take it with you– hi ha implícit el missatge de tota la història: si només penses en els èxits materials i deixes de banda l’amistat, la família, l’amor, quan arribis al final del camí, què et quedarà? Diners? Poder? Posició social? Això no t’ho pots emportar amb tu, diu l’avi.