La katalana tribu

Jo no sé vosaltres, però jo la pàtria la porto molt endins. És una mena de sentiment que, de tant en tant, algun element extern –sigui positiu o negatiu– exalta tant que surt cap enfora com un coet, o com l’home bala!

Ahir em va passar i, curiosament, per trencar la dinàmica dels darrers temps en què només l’exalten elements pertorbadors, xenòfobs i reaccionaris, aquesta vegada va ser una cosa positiva. Parlo de l’obra que ahir s’estrenava al TNC, sala gran: Trifulkes de la Katalana Tribu. Quina obra!

            El públic era familiar –jo diria que els nens que ho van seguir de debò eren els d’a partir de dotze. Els més petits... una mica just–, i la platea va vibrar amb el text magnífic de Víctor Alexandre i la posada en escena de Zitzània Teatre. Una companyia, per cert, que per ser la primera vegada que actuaven al TNC no se’ls va quedar gens gran l’escenari.

            Però anem al contingut de l’obra: Nguéa, una noia adolescent d’origen africà i catalana d’adopció, ha d’estudiar per a un examen de l’institut ni més ni menys que la història de Catalunya, tota! La tasca sembla llarga i feixuga: per on començar? N’han passat tantes de coses... La seva àvia Rieka, recent arribada de Guinea Equatorial, no en sap res d’aquest país, ni tampoc d’aquesta gent, però vol que la seva néta li ensenyi la ciutat. La Nguéa troba la solució al TNC on, de la mà de quatre actrius polifacètiques, repassaran els diferents capítols de la nostra història a través de bona música i recreació d’escenes.

            Chapeau! Em trec el barret! M’ho vaig passar tan bé. Mai m’havien rapejat la història de Catalunya! Mai havia vist tan de prop en Guifré, Jaume I o la falç dels Segadors. Vaig sortir del teatre amb un somriure d’orella a orella i pensant que això no pot quedar aquí: cal que aquesta obra traspassi les parets del TNC i faci “bolos” per tot Catalunya. Ep, és una qüestió de país! Tots els adolescents haurien de veure aquesta obra i també tots els adults. Així potser hi haurà més gent que desperti d’una vegada i, estimant la katalana terra cridi, igual que ho fa la cançó: via fora als adormits!