VEUS FEMENINES

La filla d’una cantant de gospel i fillola d’Aretha Franklin, havia d’assistir a una festa prèvia als Grammy. Un premi que ella havia guanyat sis vegades. Es trobava en un hotel de Berverly Hills, prenent un bany a la seva habitació. Va morir qui sap com; va morir sola. La veu que ens va acompanyar a molts quan érem molt joves i descobríem la música. No són tant les cançons, ni la trajectòria musical, sinó la veu. Aquella veu de mil matisos que pràcticament no necessitava de cap instrument per emocionar. I sinó, recordem els primers minuts de la seva cançó més coneguda “I will always love you”.

Una vida, la de Whitney Houston, que veritablement no he seguit gaire de prop. Sembla que era plena d’abusos, excessos i un seguit de fets d’aquells que tant agraden a alguns mitjans rosa i que, sovint, desvien l’atenció d’allò que de veritat compta: la seva veu. Em ve al cap, de seguida, una altra veu que ha marxat en terribles circumstàncies fa ben poc: Amy Winehouse. Diuen que ho podia cantar tot.

            Hi ha veus femenines molt potents. A mi m’encanta escoltar-les. Moltes d’elles m’inspiren especialment. Cadascuna té el seu estil de música: unes fan soul, les altres fan jazz, rythm & blues, country, pop, rock... Penso en Ella Fitzgerald, Aretha Franklin, Barbra Streisand, Dione Warwick, Diana Krall, Norah Jones...

             També hi ha noves veus femenines que no et deixen indiferent, –algunes ja no tan noves, però molt actuals–, com ara Adele, Taylor Swift, Rihanna, Beyoncé, Lady Gaga...

            Escric de pressa i no penso gaire; me’n deixo moltes, moltíssimes!

            Per què no m’ajudeu a fer una llista? Quines afegiríeu?