MALALTA D'AMOR PEL MEU PAÍS

Barcelona, Camp Nou, dissabte a la tarda. El sol es manté damunt l’horitzó resistint-se a afluixar els raigs en un dia com aquest.

Un formigueig de gent circula pel barri de les Corts, es dirigeixen poc a poc cap al recinte blaugrana però no, aquesta vegada no hi ha motius futbolístics. El Barça avui no jugarà perquè la gespa del Camp Nou està completament ocupada per cadires i gent. Hi han muntat també un escenari, amb escales que pugen cap al cel. Aviat s’ompliran les graderies, fins a dalt de tot, quan el formigueig de gent abandoni les paradetes d’entitats que s’han repartit l’espai exterior del recinte.

   Un avi amb una corbata que representa una estelada; tres adolescents lluint un “Keep calm and speak catalan” en vermell i blanc; banderes –moltes!–  lligades a les espatlles, mocadors, barrets, davantals i un nombre inacabable de complements que homes, dones i nens porten a sobre amb la il·lusió i l’orgull de saber ben bé el que volen.

El Concert per la Llibertat, organitzat per Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, amb més de 400 artistes a l’escenari i 90.000 persones entre la gespa i les graderies, ha estat un èxit, es miri per on es miri. I no només per la nombrosa assistència –caldria afegir els més de 700.000 espectadors que ho van seguir per TV3– i l’entusiasme latent, sinó pel seu tarannà integrador i respectuós.

I jo dic, com la cançó d’en Llach, que és així com m’agrada a mi, el meu país.

El poeta Enric Casasses recitant Joan Salvat-Papasseit, Sopa de Cabra cantant “Camins”, un “Boig per tu” interpretat per Dyango i Pep Sala, la rumba catalana a mans dels gitanos Sabor de Gràcia i també en Peret i el seu “Catalunya té molt poder”, la Carulla recitant Sagarra, en Paco Ibañez compartint nit amb altres històrics com Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, o el mateix Lluís Llach, en Cesc Freixas i en Pau Abalajos cantant “Al vent”, i la Dharma, com sempre, fent aixecar tothom de la cadira per saltar a ritme de “La presó del rei de França”. “El meu poble i jo” d’Espriu en boca de Núria Feliu, la veu poderosa d’en Lluís Soler , la veu sensual i contundent de la Sílvia Bel i la de l'Anna Sahun, en Joel Joan i la seva samarreta-primícia per a la cadena humana del proper setembre, el nostre metge del son Estivill que confessa que aquesta nit no dormirà, en Màrius Serra i les nostres maneres de dir nosaltres, els Amics de les Arts, la Lídia Pujol, en Joan Dausà, la gallega Mercedes Peón, en Gorka Knörr cantant en euskera, en Fermín Muguruza, el músic alemany Theo versionant la seva “Louisiana” convertida avui en “Catalonia”, l’italià Alessio Lega, Pastora, Gossos,  l’Orfeó Català i la Cobla de Cambra de Catalunya interpretant “Els segadors” i tothom alçat, mosaic en mà i cantant a ple pulmó. A estones se’m talla la veu, obro molt els ulls i miro per l’escletxa que queda entre el meu paper groc i els del meu costat. Llegeixo clarament “Freedom Catalonia 2014” i sento que el meu país m’agrada, que és així.

En Titot dels Brams ens fa notar que “tenim un exèrcit. Un exèrcit que fa tres-cents anys que ens defensa i que gràcies a ell no hem estat destruïts com a poble. I aquest exèrcit es diu cultura i els nostres soldats són mestres, actors, escriptors, científics, investigadors, i els milers de milicians de la cultura popular de cada poble i de cada barri”. Malgrat que no m'agradin els exèrcits, malgrat que pugui sonar massa cursi, us diré que el cor gairebé se’m surt del pit.

Acabarem aquesta nit d’emocions amb un tres de nou dels castellers de Vilafranca i amb molts més músics que m’he deixat de mencionar, com un Ramoncín que per ser un demòcrata i respectar el dret a decidir del poble català tindrà ferotges crítiques, com tants altres. Primer “L’estaca”, després el “Tossudament alçats”, tots els artistes a l’escenari i el públic esgotat però feliç d’una nit com aquesta.

A mig concert, una Muriel Casals secundada per Forcadell i una bona representació d’aquest moviment civil que trepitja fort, ens deixarà anar: “No perseguim un somni, nosaltres som el somni”. Quanta raó, Muriel!

EN EL CONCERT DEL 1981