SALVAR ELS MOTS

Tinc una capseta de nacre

Lligada amb un llaç sedós.

Hi guardo sospirs de l’aire,

Perfum, estels i frescors.

Entre paraules boniques

I l’amor dels meus amics.

Ai!, si perdés la capseta

Amb aquests tresors tan rics!

(La Capseta. Pinzellades en vers, Joana Raspall)

Eren els anys més foscos del franquisme. Ella estimava la llengua que ara li prohibien parlar, llegir, escriure... Ella va agafar una capsa de sabates i, en un desig de salvar els mots, la va començar a omplir de fitxes. Cada fitxa, una paraula. El conjunt de totes, tres diccionaris que havien de fer perdurar la llengua, a pesar dels seus botxins.

El passat dia 1 de juliol la Joana Raspall va complir cent anys. Al Palau de la Generalitat li van organitzar un acte commemoratiu al qual no va poder assistir –l’edat té les seves coses...–, però això no treu que aquest sigui el seu any i que tots plegats devem un homenatge a una dona que, a més de salvar els mots en una capsa de sabates, ha estimat sempre els infants d’aquest país i a ells els ha dedicat la gran majoria dels seus versos perquè, com ella mateixa ha explicat, “aquesta canalla nostra no sabia versos en català!, així que em vaig posar a escriure’n un darrere l’altre”.  

Amb una delicadesa pròpia de les ànimes sensibles, els seus poemes parlen de les petites coses quotidianes que ens envolten i que, massa sovint, ens oblidem d’observar i admirar. Potser sou de la generació que ja els va començar a memoritzar a l’escola, o potser us heu trobat que els vostres fills, nebots o fillols us han recitat en més d’una ocasió un poema de la Joana Raspall. Són fàcils de reconèixer, perquè desprenen aquella senzillesa i aquella frescor de les coses autèntiques, com la pròpia autora.

Ahir, una noia jove que lluitava per la llengua i la cultura catalanes; avui, una àvia –i besàvia!– centenària que ens sorprèn a través dels seus versos per a infants i joves, però també a través dels seus haikús que en un temps va conrear per a adults, i que tenen la innegable modernitat de les paraules ben dites, els sentiments ben expressats i les idees prou clares que traspassen temps, generacions, dictadures i agressions de tota mena.

Gràcies, Joana, per tota una vida salvant els nostres mots!