TRES GERMANES

Charlotte, Emily, Anne... Tres noms que ràpidament condueixen cap a un sol cognom: Brönte. Filles d’un pastor anglicà que, quan elles eren petites, van destinar a la parròquia d’un poblet del nord d’Anglaterra. Instal·lats a Haworth, Yorkshire, on el vent udolava amb força en els hiverns més crus, les tres germanes de sis fills en total, van haver d’assistir a la mort prematura de la mare al cap de poc temps de viure allà. La casa era a tocar de la parròquia i del cementiri on va ser enterrada. Però aquell cementiri estava destinat, com si d’una de les seves brutals històries victorianes es tractés, a acollir ben aviat a dos membres més d’aquella recent arribada família: les dues filles grans del matrimoni Brönte no van poder aguantar les ínfimes condicions d’un internat –que més tard recrearia Charlotte a Jane Eyre–  on havien estat enviades.

Aquella casa a Haworth, Yorkshire, va esdevenir una llar en la qual les nenes Charlotte, Emily i Anne, juntament amb el seu germà Branwell van ser instruïts per un pare que, amb massa pèrdues doloroses a les espatlles, no volia arriscar-ne cap més. A la sala d’estar, els quatre germans devoraven tots els llibres que el pastor els posava al seu abast, escrivien poesia, inventaven històries entre tots plegats.

En una Anglaterra encotillada com la de la primera meitat del segle XIX, on no s’esperava d’una dona res més que no fos formar una llar i ocupar-se de la canalla, les tres germanes Brönte devien ser vistes com una mena d’estranys animals en un poblet tan remot com aquell. Totes tres van optar per una de les poques vies que se’ls oferia a persones cultivades com elles: fer d’institutrius. Mentre es formaven, mentre eren acollides en el si d’algunes famílies benestants, cada una d’elles va anar configurant dins el seu cap un univers d’històries i de personatges que deixarien constància en el paper.

Fa poc temps vaig visitar aquella casa a Haworth, Yorkshire, on les germanes més literàries de la història d’Anglaterra van escriure novel·les tan conegudes com Jane Eyre, Cims borrascosos, o Agnes Grey. Si passeges pels senders que s’allunyen del poblet empedrat, si observes els paisatges inhòspits, erms, sotmesos a les inclemències climàtiques pròpies del nord, et semblarà veure la silueta de les noies Brönte passejant-hi. Només allà, en el paisatge dels seus ulls, acabes d’entendre la força, la brutalitat, l’autenticitat d’allò que escrivien perquè no era altra cosa, ni més ni menys, que allò que els va tocar viure.

Fa poc que ha sortit la segona i darrera novel·la de l’Anne –la menys coneguda de les tres germanes–, traduïda al català: La llogatera de Wildfell Hall. Un bon moment per endinsar-se en la lectura de les Brönte.