I A TU, QUÈ ET FA RIURE?

Dissabte passat vaig anar a veure el nou espectacle que fa poc ha estrenat el Tricicle: Bits. Després d’anar de gira per diverses poblacions d’Espanya i de Catalunya, el proper dia 16 d’octubre arribarà al Teatre Poliorama de Barcelona.

            Des de Manicòmic, Èxit o Slastic segueixo amb gran delit aquest trio d’amics, d’actors, d’excel·lents mims, d’acròbates en alguns casos, de bons productors d’espectacles que, tal com ells defineixen, tenen l’humor com a base fonamental.

El nou espectacle està ple de la seva essència, d’aquelles situacions extretes de la nostra quotidianitat que, vistes dalt d’un escenari i portades al punt més absurd, desencadenen el nostre riure de tal manera que, quan te n’adones, ja et comencen a fer mal les mandíbules.

            I riure és catàrtic, una activitat tan sana que l’han convertida en teràpia. La risoteràpia és un mètode psicoterapèutic que cerca el benestar emocional de la persona a través de la pràctica del riure. Sembla una bestiesa però no ho és. Hi ha gent que fa tant de temps que no riu que no sap per on començar. El dia a dia se la menja a base de preocupacions a casa, a la feina, les hores de son li passen factura i el mal humor es converteix en un company habitual. Doncs és aleshores quan tots els senyals d’alarma s’han d’activar i reaccionar a temps a través d’una cosa tant senzilla com el riure. Per a fer-ho, només cal recordar: I a tu, què et fa riure?

A mi, per exemple, em fa riure el Tricicle, i la Mafalda, i el Mr. Bean quan es posa trapella. A mi em fan riure els meus fills quan estan especialment inspirats, i el meu home, i la meva millor amiga quan la veig feliç. Em diverteixen les situacions més absurdes de la vida quotidiana que, de cop i volta, donen un gir inesperat al teu humor i et recorden que ets viu, que respires, que tot és relatiu.  

Afirmava Sigmund Freud que una forta rialla té el poder d’alliberar l’energia negativa que hi pugui haver dins el nostre organisme. Així doncs, jo proposo: expulsem-la!