LA MÀQUINA DEL TEMPS

Conec més d’una persona que si ara mateix el convidessin a asseure’s en una màquina del temps no s’ho rumiaria dues vegades. Hi ha d’altra gent a qui això dels viatges al passat o bé al futur els fa certa angúnia, no fos cas que descobríssim coses que no ens agraden, tant en un sentit del viatge com en l’altre.

La literatura i el cinema s’han nodrit des de temps immemorials d’aquesta fantasia que suposa desplaçar-se a través del temps i s’han inventat tota mena de monstres i situacions que podríem trobar-nos en el trepidant viatge. I no m’estranya que el tema doni lloc a tanta imaginació, perquè ja és prou difícil d’entendre que l’home pot viatjar a més velocitat que el so –ho podia fer l’home corrent amb el Concorde; ho fan els superhomes que viatgen a l’espai–, o que la llum de les estrelles que una nit qualsevol podem observar, ja fa temps que va deixar de brillar en el seu lloc d’origen.

El cinema dels anys vuitanta va donar molt joc en qüestions de viatges en el temps: només cal recordar la trilogia de “Back to the Future” que, per cert, si fas veure a un nen de deu o dotze anys d’avui dia encara s’entusiasma –serà pel to tan vintage que té ara–. Però també n’hi ha d’altres, d’aquesta gloriosa dècada, com aquella de “Peggy Sue got married”, que ens feia viatjar als anys cinquanta.

Abans d’això, a finals dels seixanta ja ens havien impressionat amb l’escena final d’ “El planeta dels simis”, mentre que als setanta assistíem al retrocedir en el temps que en Superman feia per salvar la seva estimada Lois Lane.

Si viatgem als noranta, trobem un dels meus exemples favorits: “Atrapat en el temps”, on Bill Murray prova de seduir una joveneta Andie Macdowell a base de repetir el mateix dia fins a l’extenuació. I si ja parlem del nou mil·lenni, ens trobem amb un Woody Allen que fa les seves aportacions al tema amb la pel·lícula “Midnight in Paris”, per cert, recreant una veritable joia d’època al millor París de tots els temps.

Viatges al passat i al futur. Especulacions de tota mena sobre com va ser i com serà. Pel·lícules bones i no tan bones, però que en definitiva et fan adonar que l’home sent una especial atracció per creuar la barrera del temps. La imaginació al poder.