A REVEURE, TINENT

Era un mes de juliol calorós quan vaig decidir emportar-me la família a fer la ruta de l’exili, aquella que van fer més de mig milió de persones en perdre la guerra civil. Totes elles van passar la frontera amb França buscant una vida millor de la que els esperava a l’Espanya franquista; totes elles tenien el desig de tornar quan s’hi pogués viure altre cop en llibertat.

Vam anar amb la família fins a aquella platja d’Argelers on, anys enrere, havien instal·lat una doble filferrada per a tancar-hi bona part dels republicans. Els francesos no en sabien què fer. Rojos, delinqüents, assassins... només eren alguns dels termes utilitzats pels que ja respiraven els aires del feixisme que aviat sacsejaria Europa i el món sencer. La veritable naturalesa dels qui vivien i morien damunt la sorra: els perdedors d’una guerra amb la qual havien lluitat per la llibertat.

Vaig voler que la meva família m’acompanyés a conèixer i a entrevistar un d’aquells homes que van defensar la República des de dalt d’un avió: el tinent Josep Falcó. Vivia a Toulouse, amb la seva segona esposa, i la seva memòria va ser una contribució inestimable a la recerca que, aleshores, jo estava fent per al meu segon llibre, “Els anys robats”.

Dos dies en els quals el tinent ens va obrir les portes de casa seva i ens va dedicar el seu temps i els seus records: jo i els meus, anàvem a conèixer un heroi de la guerra, un aviador de llegenda, i ens vam trobar, a més a més, amb una persona excel·lent.

Ahir nit llegeixo que el tinent ha traspassat i jo penso en aquella llarga conversa, en l’home que va ser. Encara puc veure’l gesticular amb les mans, davant meu, mentre em relata el seu últim combat, a Vilajuïga. Allà va abatre dos Messerschmitts alemanys i els seus pilots. “Eren ells o jo”, explicava, amb senzillesa. Al llindar de casa seva, una rèplica de la Moreneta; a l’antic camp de Vilajuïga, una làpida d’un dels soldats alemanys on es diu que ell feia mantenir-hi unes flors. Els tòpics cauen davant de la humanitat d’una persona, com qualsevol altra, que li va tocar fer la guerra i la va fer amb tots els honors.

            Se n’ha anat un heroi de l’aire, un defensor de la llibertat i, jo i la meva família, que vam tenir la sort de conèixer-lo, afegim: una gran persona que sempre formarà part del nostre record.

A reveure, tinent!