PRIMERES LECTURES

L’altre dia llegia que Abraham Lincoln, nascut en una cabanya a Kentucky i fill d’una família molt humil, havia descobert de ben jovenet el plaer de la lectura. Sembla que al seu pare no li agradava, especialment, aquesta estranya i poc pràctica afició del fill, ja que trobava que de ben poca cosa li podia servir a la vida. Ell, home treballador, s’havia guanyat sempre el menjar sense necessitat de saber llegir ni escriure. El jove Lincoln, tanmateix, tenia altres aspiracions, neguits que creixien a mida que llegia més i més. Rere cada lectura coneixia una mica més el món i la naturalesa humana, fins al punt que va voler canviar aquest món i el tarannà de les persones del seu temps. Hi ho va fer, i tant que sí!

La lectura pot ser un refugi, un incentiu per a somniar, una promesa d’un món millor. La lectura també és una manera de conèixer-se a un mateix, de saber qui som, què volem o què n’ esperem d’aquesta vida, cap on volem projectar els nostres somnis i les nostres il·lusions. Quantes vegades, al llarg de la nostra vida lectora, ens hem sorprès reconeixent-nos en una situació escrita molts anys enrere, ens hem emmirallat amb un personatge literari, hem volgut ser o hem volgut fer allò que justament succeïa en aquella o altra novel·la.

Gràcies als llibres podem tenir moltes i diverses vides: podem ser pirates, lords i ladies de l’Anglaterra profunda, cowboys o indis sioux, herois o heroïnes de tots els temps... Podem patir, estimar, venjar-nos, morir diverses vegades i ressuscitar. Ho podem fer tot perquè la imaginació no té límits i ens permet navegar pel desconegut.

Emili Teixidor deia: “Llegir és viure molt més i millor! Llegir no omple el meu temps; llegir omple i afegeix valor a la meva vida!”. Està escrit al seu llibre “La lectura o la vida”, que rere aquest títol tan suggeridor amaga l’autèntica passió de l’escriptor per la lectura. Quin escriptor podria escriure sense ésser un amant, obsés fins i tot, de la lectura?

Sovint penso en les primeres lectures perquè són aquestes les que et conviden a entrar en un món inacabable del qual, segurament, ja no hi podràs sortir mai més. Les primeres lectures de diverses generacions han estat els llibres d’aventures, tan clàssics com “L’illa del tresor” de S.L. Stevenson, “La volta el món en vuitanta dies” de Jules Verne, “Moby Dick” de Hermann Melville, “Robinson Crusoe” de Daniel Defoe, o “Les aventures de Tom Sawyer” i “Les aventures de Huckleberry Finn” de Mark Twain, només per citar-ne uns quants d’imprescindibles. De la mà dels seus protagonistes, molts nens o no tan nens han esdevingut nàufrags, buscadors de tresors, viatgers intrèpids, capitans de vaixell o han corregut descalços per la vorera del Mississipi. I si la lectura els ha atrapat de veritat, recordaran aquelles experiències pels mars llunyans com a experiències viscudes en la pròpia carn.

Imaginar forma part del nen que portem a dintre i que mai ha d’acabar marxant. És per això que us proposo de retornar a aquelles velles lectures, perquè encara que sembli impossible, segueixen posseint la mateixa força i el mateix poder: són el nostre refugi, són la promesa d’un món millor.

EL RIU DE LA VIDA

Fa uns dies vam tornar a tenir el Boss en terra catalana. Barcelona estima el Bruce i ell ho sap, perquè des que hi va venir la primera vegada –el 1981–, amb la seva E Street Band, no ha deixat de tornar-hi. De vegades l’hem gaudit en grans espais com el Camp Nou, la Monumental o l’Estadi Olímpic; de vegades, ell s’ha estimat més cantar-nos des del petit format, en ambients més íntims i propers com el teatre Tívoli.

Qui no porta una cançó del Bruce segellada a la seva pell? Qui no associa una vivència determinada, una relació amb algú, un moment inoblidable amb alguna cançó del gran Bruce?

Aquesta vegada no hi vam poder anar però el meu cunyat va tenir la gentilesa d’enviar-nos un vídeo amb la cançó de “The River” i els meus sentits i els meus records es van activar!

“The River” és una d’aquestes cançons del Bruce que parlen sobre històries reals, senzilles i humanes, que el fan reflexionar sobre la vida, les oportunitats i les esperances frustrades. La lletra parla d’un noi que viu prop d’una vall on hi passa un riu. La seva vida serà tan previsible i avorrida que els seus somnis s’esmunyiran riu avall. El riu és l’esperança, les il·lusions de joventut; el riu és on s’estimava amb la seva noia i on plegats es deixaven portar pel corrent mentre somiaven en un futur que temps després s’assecaria, com el riu.

El riu és una metàfora de moltes coses i s’ha utilitzat infinitat de vegades en cançons, en literatura, en cinema i en les arts plàstiques.  Mark Twain ens va fer conèixer l’esperit del Mississipi gràcies als inoblidables Tom Sawyer i Huckelberry Finn, pels quals el riu esdevé font de constants aventures –caldria rellegir-los, ara en versió catalana–. 

També em ve a la memòria aquella pel·lícula dirigida per Robert Redford, “El riu de la vida”, en la qual dos germans ben diferents tenen en un riu salvatge de Montana els seu lligam amb la infància, representa allò que els uneix, allà on van aprendre a pescar.

Us heu ficat alguna vegada a dintre d’un riu amb unes bones botes de pesca i una canya? A mi no m’agrada pescar –no em veig amb cor de matar un peix!– però ho he provat: m’he ficat al llit d’un riu i he mirat cap amunt. Tota la teva persona queda envoltada d’aigua, les cames fermes a terra, apuntalades entre les pedres desafiant el corrent. Sshh! Silenci... Només se sent el vent entre les branques i algun ocell aliè a tot plegat. L’espessor dels arbres se’t menja i tu vas vestit de verd, de caqui, de color fosc o neutre per no cridar l’atenció. I aleshores t’adones com n’ets de poca cosa i que gran és la naturalesa. I aleshores formes part d’aquest tot, de la mateixa manera que ho fa una formiga, un insecte, un peix lliscant entre les pedres, un ocell.

El riu, una experiència de molts colors i molts significats. Cadascú hi pot trobar alguna cosa...