MILIONARI DE SOMNIS

El divendres passat vaig tenir el gran privilegi d’assistir al Gran Teatre del Liceu a veure La Bohème de Puccini. Voldria començar dient que no sóc cap entesa en música. De fet, una vegada, un oncle-avi molt estimat –Joaquim Nin-Culmell, compositor, germà d’Anaïs Nin i sobretot una gran persona– em va dir que els que escrivim no solem tenir gaire bon oïda musical. Ho deia referint-se a la seva germana, ho deia una mica de broma, com solia parlar sempre ell, però potser tenia raó: jo, la música la percebo amb l’estómac, amb el cor, amb la pell... no pas amb el cap. No en sé, però de vegades m’arriba i de vegades no m’arriba.

            El fet d’anar al Liceu, per a mi, ja constitueix tot un esdeveniment. Quan les llums s’apaguen no puc evitar mirar al meu voltant, més enllà de l’escenari i el que hi representen; observo la gent, els ulls atents a l’orquestra, a l’escena... i imagino altres ulls, altres caps, les dones amb plomes i recollits, els homes amb frac, bigotis i patilles. El nostre Liceu, que un dia es va cremar i molts el vam plorar. Perquè no és només un teatre: és un símbol, és un cor que batega a través dels temps i de la música.

El divendres era la vegada 249, segons he pogut llegir, que La Bohème es representava al Liceu. Per a mi va ser la segona vegada, –de la primera ja en fa uns quants anys–, i em va captivar, em va emocionar. Bravo per les escenografies clàssiques! Bravo pels tenors, sopranos, mezzos, barítons, orquestra i cor! Diuen que ell, en Rodolfo, va tenir moments fluixos; diuen que ella, la Mimí, era molt superior... jo em quedo amb tot allò que em van fer sentir, en la foscor de la platea, i tot allò que em van fer imaginar.

 

(La famosa ària, aquí amb Pavarotti i Mirella Freni)

            Diu en Rodolfo, en la famosa ària de “Che gelida manina”: (...) Per sogni e per chimere / e per castelli in aria / l’anima ho milionaria. I jo penso: aleshores som molts, els milionaris, si per somnis entenem la màxima riquesa. Somiar ens fa més vius, ens fa més forts, ens ajuda a construir una vida millor. Jo en tinc molts de somnis, podríem dir que els col·lecciono. I vosaltres, ja somieu prou?