FLY ME TO THE MOON

“Fly me to the moon” és una de les meves cançons preferides des de fa molts anys. Ha estat interpretada per tants artistes al llarg del temps que seria massa exhaustiu fer-ne aquí una llista completa, però només per fer-nos una idea, citem-ne uns quants: Frank Sinatra, Tony Bennett, Ella Fitzgerald, Diana Krall, Dinah Washington i, més recentment, Rod Steward en els seus darrers treballs de recuperació dels grans clàssics del jazz. Una meravella de cançó, vaja. M’agrada la melodia i m’agrada la lletra, perquè d’alguna manera tots desitgem que ens facin volar fins a la lluna, sinó amb cos, almenys amb esperit. Quan era petita la meva mare li va consultar a un amic – metge el per què m’inventava algunes coses, o les explicava diferent de com havien passat. L’amic – metge li va respondre que no s’amoïnés: “La nena no menteix; la nena fabula”. Quin mal hi ha? A tots ens agrada “volar”, somiar, no tocar de peus a terra en alguna ocasió. I de vegades, gràcies a això, aconseguim fer dels reptes impossibles una realitat. O si no que li diguin a en Baumgartner, que després de llançar-se al buit des de l’estratosfera, després de trencar la barrera del so en caiguda lliure i ser observat per tot el món amb un ai al cor que no deixava ni respirar, finalment va tornar a tocar de peus a terra però això sí, essent un altre, una persona diferent pel simple fet d’haver somiat, haver provat i haver-ho aconseguit.

També se’ls podria haver acusat de  somiadors, de bon principi, als fundadors de l’ONG Banc dels aliments, que ja fa més de vint anys van decidir tirar endavant amb aquesta fundació que lluita per pal·liar en el nostre món tan “civilitzat” una necessitat tan bàsica i, malauradament cada cop més estesa, com és el menjar. El rostre de la pobresa, abans minoritari en el nostre país, cada cop és més divers i abundant. Fa pocs dies una persona m’explicava d’una periodista, mare soltera, que s’ha quedat sense feina fa uns mesos. Donat a que el seu era l’únic sou que entrava a casa, ara acudeix a demanar la bossa de menjar setmanal que reparteix Càritas, una altra organització que mereixeria tot el recolzament del món. El Banc dels Aliments ens fa una crida per al Gran Recapte d’aliments que vol dur a terme els propers 30 de novembre i 1 de desembre. 750 punts de recollida d’aliments en mercats i supermercats arreu de Catalunya per assolir una fita, un somni: 1.400.000 quilos d’aliments a repartir , posteriorment, a tota aquella gent que ho necessita. L’any passat es van marcar l’objectiu de recaptar 800 tones d’aliments bàsics i ho van aconseguir, així que entre tots ­–qui pugui, com a voluntari-recaptador; qui no pugui, passant simplement per un supermercat i comprant algunes coses i donant-les a un voluntari-, ajudem-los a aconseguir, un any més, volar una mica més enllà del dia a dia; si no fins a la lluna, almenys fins a l’estratosfera. A la lluna, nosaltres -els simples mortals del dia a dia-, potser no hi arribem mai, però seria una llàstima no aixecar la vista cap amunt i fabular una mica...