BRITISH STYLE

És indubtable que un dels països que ha sabut difondre i exportar més sàviament tot el que configura el seu univers estètic, cultural, social i moral és el Regne Unit.

Llibres, pel·lícules, obres teatrals, cançons, peces de roba, normes d’educació, mobles, vaixelles, tapissos, pentinats, obres pictòriques i escultòriques, edificis sencers, cotxes, pastissos, melmelades i infusions i un llarg etcètera que ens portaria a no poder donar fi a aquest escrit si haguéssim de citar tot allò que ens ha entrat per la retina i ens ha captivat, des de sempre, del més pur estil britànic.

Des del teatre isabelí de Shakespeare fins als relats i novel·les amb clara denúncia social de Charles Dickens; passant per la minuciosa descripció de la vida quotidiana que fa Jane Austen; o la novel·la victoriana practicada per les germanes Brontë; l’enginy i l’agudesa extrema d’Oscar Wilde; Virginia Woolf i la novel·la moderna. Me’n deixo molts, a més a més dels grans poetes, però tots ells tenen en comú el fet d’haver-nos obsequiat amb bocinets de la seva Anglaterra, de la seva època, dels seus costums, del seu pensar i del seu veure la vida d’una manera determinada.

Moltes de les grans novel·les que configuren el millor de la literatura anglesa han estat portades al cinema i, fins i tot algunes, han estat adaptades una i altra vegada per diversos directors –alguns intents més reeixits que altres-. D’aquesta manera, tot allò que havíem llegit i després imaginat en les nostres ments, -els camps anglesos, els interiors de les cases, la pal·lidesa dels rostres, les maneres de parlar- es va anar complementant amb l’acurada recreació que el setè art ens ha ofert. I no només parlo d’obres tant universals com “Oliver Twist”, “Orgull i Prejudici”, “Cims borrascosos” o “El Retrat de Dorian Gray”, sinó també d’altres grans històries i personatges que s’han anat fent un lloc a dins nostre de tal manera que avui ja no sabríem concebre l’estil britànic sense al·ludir a aquests exemples. Em refereixo a sèries com “Upstairs, Downstairs”, que ens va mostrar els dos universos que convivien en una casa de bona família londinenca, o “Retorn a Brideshead” que, de fet, és una adaptació d’una obra d’Evelyn Waugh. El cinema també ens ha brindat pel·lícules exquisides com “Una habitació amb vistes”, “Howards End”, “El que queda del dia”, “Gosfork Park”, "El discurs del rei" i, recentment, una nova sèrie excel·lentment recreada: “Downton Abbey”.

 Som a les portes del Nadal i, com sempre em succeeix, se m’encomana tot allò que ensumi a Anglaterra. Potser ho fa el fet que m’agrada viatjar a aquest país al desembre i assistir a l’espectacle dels carrers il·luminats i les cases exquisidament decorades per a l’ocasió. Aquest any no podrà ser, però no hi ha res que m’impedeixi trepitjar amb la imaginació els camps mullats de Jane Eyre, sentir la remor d’una conversa on hi ha Dorian Gray, ensopegar pel carrer amb un personatge semblant a Mr. Scrooge o veure el propi Hudson obrir la porta de casa els Bellamy. Pure british style.