NADAL A TAULA

D’ aquí a pocs dies serem a Nadal i, com cada any, seran molts els qui es reuniran al voltant d’una taula acompanyats de tota la família. Un dia rere l’altre, un plat rere l’altre, ens omplirem l’estómac de tota mena d’exquisideses que durant l’any no volem o no podem tastar: escudella de galets gegants i la seva carn d’olla, capó farcit, canelons per Sant Esteve, torrons, neules i tota mena de dolços i salats. Dies de Nadal i dies de família perquè la major part de la humanitat decideix, des de fa molts segles, que aquestes són unes bones dates per a reunir-se amb aquells de la teva sang. I no només sang és el que comparteixes amb ells, sinó sobretot records. La memòria de tots plegats és immensament més gran que la trista memòria d’un sol i és per això que a moltes cases s’aprofiten aquests dies per a recordar i rememorar tota mena d’anècdotes familiars dels que hi són i dels que ja no hi són.

I la taula al voltant de la qual ens reunim diu molt del seu amfitrió o amfitriona –no ens enganyem, sol ser una dona–, perquè és ell o ella, per designació popular, qui ha pres el relleu d’un altre/altra que ja ho feia abans que ell/ella. El cap de família, l’element aglutinador de les generacions vives que continuen veient-se, reunint-se i compartint, sobretot al Nadal. Un membre que s’ocupa no només d’un fet tan bàsic com donar de menjar als seus, sinó també de mimar-los i acollir-los i demostrar-los que visquin lluny o a prop, siguin més o menys independents, tots ells són benvinguts, un any rere l’altre, un plat rere l’altre, a aquesta taula que esdevé una petita pàtria on tornar, una pàtria rodona, rectangular o quadrada, tant és.

La taula és plena de converses, d’ulls que es miren, de boques que parlen, que riuen o que masteguen; la taula és un astre com el sol al voltant del qual giren tots els planetes. La taula és una excusa per apropar-nos de tal manera que, de sobte, ens adonem que, més enllà de la nostra actualíssima i extrema individualitat, formem part d’un tot, almenys per Nadal.