DESCOBRINT EN SAVALL

Aquestes vacances de Nadal he tingut el millor dels regals: temps.

Temps que he aprofitat en bona part per a llegir, llegir i llegir. Quin plaer! Quin luxe!

A més a més de llibres, he devorat moltíssims articles de suplements culturals que tenia pendents i, entre ells, una descoberta: a meitat de desembre la periodista Valèria Gaillard li feia una entrevista al compositor i violagambista Jordi Savall per al Cultura de l’Avui. Qui no coneix Savall? Tots hem pogut gaudir de la seva música en un moment o altre, però jo ho he fet sense conèixer, sense saber ben bé la persona que hi havia al darrera. Per això m’agrada llegir les entrevistes als artistes de totes les disciplines, perquè ens acosten a la persona més enllà del music, del pintor, de l’escultor, de l’escriptor, del compositor... ens permeten una mirada de més a prop que ens fa entendre coses, aspectes del seu art que si bé no sabem valorar tècnicament, sí que ens desperten els més diversos sentiments, com un mosaic de colors que dóna nova vida i sentit a allò que ja hem vist o escoltat.

Visito la web d’en Savall i m’expliquen que fa més de trenta anys que dóna a conèixer al món meravelles musicals abandonades en la foscor de la indiferència. M’agrada aquesta expressió, em fa pensar. A l’entrevista de la Gaillard, Savall deia que “sovint els pobles que han sofert persecució i circumstàncies històriques molt adverses fan les músiques més boniques”. I segur que té raó, perquè la música jo l’entenc com qualsevol art: sentiment en estat pur que necessita aflorar a la superfície a través d’una veu, d’un instrument, d’una paraula o una pinzellada. En Jordi Savall fa més de trenta anys que investiga, llegeix i interpreta aquestes meravelles musicals que rescata d’algun racó oblidat. I ho fa com a director o amb la seva viola de gamba. Un instrument poc conegut per a nosaltres però del qual els experts de tots els temps n’han parlat sovint. D’aquest instrument s’ha dit que imita la veu humana amb totes les seves modulacions, podent expressar així sentiments tant intrínsecs com l’alegria, la tristesa i, segurament l’angoixa, la por, la passió, la feblesa, la joia i el plor.

La Gaillard li pregunta, en un moment de l’entrevista: “Perquè un home com vostè, en què creu?”, al qual el músic respon: “El que fem té un sentit si aconseguim que perduri en el temps. És important ser conscients que tot el que fem té unes conseqüències: la manera com tractes una persona, un arbre, la manera de menjar i comportar-se, tot plegat afecta la vida sencera. Vivim en un món que és el resultat de com l’hem tractat”. I a mi aquesta afirmació em fa pensar molt. Molt! Perquè d’alguna manera la resposta del violagambista català defineix una cosa tan bàsica que sorprèn de tanta veritat que conté. Segurament, tanta veritat com destil·la la seva música. Gràcies, senyor Savall.