ÉS FESTA MAJOR

Són molts els pobles de Catalunya que celebren la seva festa major en aquestes dates. El flux d’estiuejants ve a engrossir el nombre d’habitants per metre quadrat i això fa que sigui el moment adient per a la gresca, els concerts a l’aire lliure, un pregó ple de gent i les més diverses activitats que configuren els dies més esperats de l’any.

            En tota vila o petit poble hi trobem els escenaris de la festa major, que no són altres que la plaça, l’església i els seus carrers. Aquests s’engalanen per a l’ocasió i en ells s’hi veuen processons, cercaviles i potser diables i correfoc quan el sol s’amaga per l’horitzó. La festa coincideix, en molts casos, amb el patró de la vila, i és a l’església on s’hi celebra alguna missa especial, aplecs o determinades activitats religioses entorn la figura del sant. Però de tots els espais, potser el més emblemàtic és la plaça major, perquè aquesta acostuma a ser el centre de la vida en comunitat, des dels temps més remots, aquells en què ni tan sols les àvies del poble havien nascut encara. 

És a la plaça on, de dia, s’acostuma a muntar una fira de mostres amb l’artesania local o els productes de la terra; és a la plaça on s’organitzen campionats de tota mena –de ping pong, de cartes, d’escacs...–, o gimcanes, o concursos, o tallers de manualitats per a grans i petits. Allà s’hi ballen sardanes i s’hi fan castells. En aquest espai que és el cor de tota vila, s’hi sol muntar un entarimat que, a la nit, farà la funció d’escenari per a l’orquestra, per al grup de música convidat o fins i tot servirà per a la companyia teatral que ve a presentar espectacle. Sota un cel ple d’estrelles la plaça esdevindrà l’espai indiscutible de la festa, del ball, de la música, de les copes, dels amics i les parelles que per una nit d’estiu s’obliden de tot, absolutament de tot, i es preocupen simplement de passar-s’ho bé –serà una nit recordada per molts durant el llarg i fred hivern!–.

            De vegades també hi trobem un altre escenari, en certs pobles i viles, que és als afores: allà on hi ha una bona esplanada s’hi pot arribar a muntar una fira d’atraccions. Aquesta fa les delícies dels més petits, mentre escura les butxaques dels pares.

            I si el pressupost ho permet, la festa major acabarà amb una nit de focs d’artifici on, aixecant la vista des del nostre lloc a la gespa, a la sorra o sobre l’empedrat, destriarem els millors moments dels dies passats, començant a convertir-los en bons records que guardarem tot l’any.

La festa major d’un poble, ciutat o vila, referma el sentiment de pertinença a una comunitat, a un col·lectiu determinat que ens fa entendre qui som i d’on venim. I de vegades assistim a aquella festa sense ser del poble, perquè algú ens hi ha convidat. És aquest el cas que he viscut el darrer cap de setmana, en el qual gràcies a uns bons amics, la meva família i jo hem pogut assistir a la festa major del poble més petit de Catalunya: Sant Jaume de Frontanyà. Si bé és el més petit en nombre d’habitants, és un poble –us ho puc assegurar– dels més grans de Catalunya quant a autenticitat i bellesa. Un poble d’aquells en què la gent encara treu la taula i les cadires al carrer, convertint-lo en una extensió de la pròpia llar; un poble on els nens encara juguen plegats, siguin petits, mitjans o grans, de pagès o de ciutat en els mesos d’hivern, autòctons o estiuejants; un poble on els carrers empedrats parlen d’història, on els murs de l’església romànica guarden la frescor en la penombra del seu interior; un poble on cada casa té un nom que explica moltes coses, segur.

Al voltant de Sant Jaume de Frontanyà hi creix una vegetació espessa que l’aïlla en certa manera de la resta del món: als seus boscos hi viuen els cérvols i els senglars que només treuen el cap de nit, quan ningú els veu. Les més variades espècies d’ocells fan niu a les copes dels arbres i en les aigües glaçades dels afluents de la riera de Merlès, s’hi esmunyen els peixos quan els habitants i visitants del poble gosen enfonsar el cap a l’aigua.

            Un poble que es vesteix de festa major a l'estiu, com tants d'altres, i que ens recorda el país que tenim i la seva gent, tant autèntica com el propi paisatge. 

BON ESTIU A TOTS I TOTES I FINS A LA TORNADA!