UN TEMPS PER ESCRIURE, UN TEMPS PER VIURE

Un oncle-avi a qui vaig estimar molt tenia el bon costum de deixar anar certes frases d’aquelles que, malgrat l’aparent senzillesa, oculten grandíssimes veritats. Joaquim Nin-Culmell, compositor extraordinari nascut el 1908 a Berlín “per pur accident” –com explicava ell–, resident a nombrosos països per causes familiars, instal·lat a Califòrnia en la seva maduresa tot i tenir el cor dipositat allà on eren les seves arrels, –Catalunya–, i on hi vivia part de la seva família,  –nosaltres–, em va regalar un seguit de converses, de cartes i de bons consells que mai oblidaré.

Joaquim Nin - Culmell

Va ser ell qui un bon dia, reflexionant plegats sobre l’escriptura com a forma de vida, –sabia del que parlava, doncs tenia una germana que es dedicava a aquest bell ofici: Anaïs Nin–, em va expressar la seva creença de que en la vida de tot escriptor hi ha un temps per escriure i un temps per viure. Són dos temps que es complementen l’un a l’altre i que, al llarg dels anys i de les estacions, es van alternant. Suposo que això mateix li succeïa a ell a l’hora d’escriure la seva música: és tanta la vida pròpia, el jo interior, el sentir més personal que inclouen les seves partitures, que difícilment li restava temps per viure quan les escrivia a peu dret sobre el seu piano de cua. Més enllà de l’ instrument hi tenia un finestral, unes hortènsies grandioses, un jardí, uns amics, una universitat on hi donava classes, unes sales de concerts que l’esperaven, un país sencer, un oceà, i una terra a l’altra banda on hi havia part de la seva història, tot un món.

De tant en tant, havia de deixar d’escriure la seva música per sortir a l’exterior, per viure tot allò que l’esperava a l’altra banda de la finestra. I ho feia, durant un temps, per després tornar al seu piano i a les seves partitures que no va deixar mai, perquè fins i tot quan la vista ja no li permetia escriure, les devia escriure mentalment, perquè sense això no podia viure.

Ha passat un estiu sencer. Som a setembre i el curs comença per a tots i totes. Ara venen els bons propòsits, els nous projectes, el “jo faré”... Temps per viure; temps per escriure. Després d’un estiu molt viscut, molt gaudit en família, torno amb ganes d’omplir papers, de deixar anar lletres, de viure amb tots vosaltres una nova tardor a través de l’escriptura. Esperant compartir moltes coses, us desitjo una feliç tornada.