CLAUDE I ALICE, ELS PERFECTES AMFITRIONS DE GIVERNY

Giverny, un petit poble de pocs habitants situat a l’Alta Normandia, on al 1883 hi arriba un pintor: Claude Monet. Els seus quadres impressionistes es comencen a vendre amb una certa regularitat i en els propers anys podrà aspirar a comprar-se la casa on s’ha instal·lat amb la seva companya, l’Alice Hoschedé,  i els fills de tots dos. El pintor va comprant els terrenys adjacents a la casa i comença a construir els seus meravellosos jardins: hi planta espècies exòtiques, fa proves, inventa... construeix el seu paradís particular que, tot seguit, esdevindrà el gran protagonista de les seves obres.

A aquesta agradable maison de famille hi convida sovint els seus amics i col·laboradors: Renoir, Pissarro, Cézanne, Durand-Ruel i artistes d’altres països el venen a veure i s’asseuen a una taula que l’amic pintor, –conegut pel seu coup de fourchette i ,alhora, pel seu fi paladar–, omple generosament amb els plats més suculents. Li agrada repassar setmanalment els menús amb l’Alice; gaudeix a taula tallant ell mateix els rostits de carn i l’aviram; i les espècies, verdures i herbes amb què es cuinen els seus plats són collides en el propi jardí. L’art de viure s’imposa al menjador groc dels Monet com una rica paleta que queda recollida i immortalitzada, molts anys després, gràcies a un llibre: “Les carnets de Cuisine de Monet” (Editions du Chêne, 1989).

Amb un prefaci de Joel Robuchon i el text de la historiadora Claire Joyes, aquest recull de receptes dels dos amfitrions de Giverny, esdevé el primer d’una sèrie de llibres que relacionen l’art de la cuina amb artistes prou coneguts. Potser alguns d’ells ja són pur oportunisme, però la idea és bona si tenim en compte que el món de l’artista no es limita a les seves pintures, o escultures, o partitures, o manuscrits que omple, sinó que el seu art és fruit d’un concepte de vida i un pensament determinat, d’una manera particular de veure les coses que l’envolten i del seu respirar. També, –quan per l’artista esdevé important–, del seu menjar.

De la mateixa editorial trobem els quaderns de cuina de George Sand, que sembla que va fer servir a la seva casa de Nohan. Plats que podien ser degustats per convidats tan il·lustres com Chopin, Balzac, Delacroix o Dumas fill.
       Precisament, del pare d'aquest darrer, l’Alexandre Dumas autor d’ “Els tres mosqueters” o d’ “El comte de Montecristo” –per citar només dues de les seves grans novel·les–, en sabem que va escriure un gran diccionari de receptes que anys més tard ha estat reinterpretat i adaptat per cuiners més moderns. Un home, en Dumas pare, que es veu que va viure intensament i a qui agradava no només menjar, sinó també cuinar.  

 

Una manera més d’acostar-nos a aquests grans artistes que també van ser persones corrents, que menjaven, que bevien, que somiaven i que degustaven la vida com tots nosaltres.