A la vida hi ha molts
moments en què necessitem un espai on poder reflexionar, un indret impregnat de
silenci on els nostres pensaments puguin brollar com l’aigua d’una font. A la
nostra vida hi ha molts moments en què necessitem un jardí.
El
jardí pot ser a casa teva mateix, o en una terrassa o petit balcó; pot ser un
racó d’un parc públic o el paisatge conegut de la teva infància.
De jardins n’hi ha de
tota mena i de totes les èpoques i estils inventats. Els jardins de la Roma
antiga, on no hi faltaven les estàtues de grans personatges o divinitats; els
claustres monàstics, dissenyats amb l’austeritat necessària per a la pregària i
la contemplació de Déu; l’ostentació francesa dels grans palaus de l’aristocràcia
de tots els temps, on l’afany de l’home per manipular la natura arribava a l’extrem
de convertir els seus jardins en geometries estrictes i mil·limètriques.
Els
jardins anglesos, impregnats d’aquell romanticisme de la seva literatura, on l’evasió
és l’element més buscat, on la pròpia naturalesa esdevé un personatge en si
mateix; els jardins mediterranis, que semblen ulls que miren al mar, pulmons
que respiren la brisa marina deixant-se bressolar suaument com un infant;
jardins africans, carregats d’olors; jardins asiàtics, esquitxats de temples, d’aigua
i de flors.
Les
particularitats de cada país o zona del món s’imposen en aquests espais verds
demostrant la pròpia naturalesa dels qui hi viuen, la seva manera de ser.
Espais plens de
natura que han estat font d’inspiració per a artistes de totes les disciplines:
allà han pintat, han composat la seva música, han escrit els seus versos, han
estructurat novel·les i petits contes.
Racons amagats on s’han
viscut i es viuen veritables històries d’amor de tota mena, de tota classe
animal. Un lloc on el pas de les estacions es manifesta de tal manera que ens
fa adonar que la vida passa i que nosaltres, allà al jardí, hi hem viscut una
eternitat de moments.
Jardins que formen part de tu i de
mi, als quals no hi podem deixar de tornar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada