Si ens dediquem a escoltar i a llegir totes les previsions econòmiques per al 2012 acabarem enfonsats (no ho estàvem, ja?). Així que dediquem-nos a fer cas d’aquella premissa que diu que en temps de crisi sorgeix la millor creativitat, el millor pensament. La ment, –a falta d’altres recursos–, s’obre de manera exagerada i d’allà hi sorgeixen les idees més inesperades, grans reflexions i vivències –immaterials– úniques.
Jo sempre he pensat que en els clàssics hi trobem moltes més coses del que ens imaginem. La primera lliçó que em van donar a la facultat d’Història va ser aquella que diu que si no coneixem el passat no podem entendre el present. Aleshores la vaig apuntar, però no m’ha calgut tornar-la a llegir: la vida t’ensenya que aquesta és una gran veritat. I, en realitat, això enllaça amb la lectura dels clàssics. N’hi ha per a tots els gustos: Dickens, Dumas, Poe, Joyce, Wilde, Flaubert, Zola, Proust, Woolf, Kafka, Mann, Márai, Némirovsky, Tolstói, Dostoyevski, Scott Fitzgerald, Steinbeck, Lampedusa... (ara no parlo dels de casa ni dels que llegim en la seva llengua original, el castellà o el llatinoamericà). Tots ells ens aporten coses, experiències i sentiments que, de tant universals, segueixen vigents a dia d’avui. Quantes vegades no us heu emocionat o bé us heu sentit identificats amb un personatge, una història d’amor, o de guerra, o de lluita individual que va passar fa molts anys en el cap d’un autor que ja no hi és.
A contracorrent amb la situació de crisi actual –o potser no–, algunes editorials de casa nostra estan fent un treball magnífic recuperant autors i obres clàssiques que teníem un pèl oblidats, o arraconats, o no llegits des de fa massa temps. Algunes d’aquestes obres no les havíem llegit mai en català i us asseguro que hi ha traduccions exquisides! Ja no val allò de “és que jo estic més acostumat a llegir en castellà... és que jo vaig anar a una escola on m’ensenyaven en castellà... és que jo, és que jo...”. Prou. Missatge caduc. Ho has provat? Per què no fer-ne una de grossa i passar-se avui, demà o demà passat per una llibreria a prop de casa o de la feina i fullejar les primeres pàgines d’un llibre en català? Per què no començar amb una d’aquestes meravelles noves-antigues traduïdes al català?
Una pluja d’idees en imatges:
I me’n deixo un munt de bones, però millor que cadascú les descobreixi...
S’accepten comentaris; excuses no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada