La setmana passada es va acabar el curs escolar i, malgrat
que els grans tenim aquesta “mania” de seguir treballant fins l’agost, la
sensació de tenir els nens ociosos, la calor asfixiant i la llum solar que s’allarga
fent-nos creure que el dia té més hores de les que veritablement té, ens provoca
aquella sensació enganyosa de que les vacances són a tocar. I no, encara falta
una mica, però el cap comença a planificar, a fer llistes i a preparar
mentalment tot allò que necessitarem quan arribi l’esperat i desitjat moment.
No sé vosaltres, però pel que fa a mi, la llista més
important de totes, de cara als dies de vacances, és la llista de lectura. I no
és fàcil, perquè normalment començo amb quatre títols imprescindibles i poc a
poc es va omplint de tal manera que al final, mai arribo a complir-la tota. I
és que el desig de tenir temps, sense destorbs, sense pauses, sense obligacions
ni responsabilitats que et fan aixecar constantment de la cadira, que t’arrenquen
de casa o de la platja, o d’aquella terrasseta meravellosa on et toca el vent a
la cara mentre prens un d’aquells refrescs que només et demanes a l’estiu –i
això que n’hi ha tot l’any!–, aquest desig de tenir temps, et fa ser
terriblement ambiciós, agosarat i fantasiós a més no poder.
Però tot i així, la llista ja està començada... i, de
moment, hi ha llibres que no he pogut llegir durant l’hivern i dels quals n’he
sentit a dir bons comentaris, hi ha llibres de companys d’ofici que vull llegir
per saber més d’ells, hi ha llibres d’història, de ficció, d’actualitat, i fins
i tot hi ha relectures de clàssics, i relectures de llibres juvenils als quals
m’agrada tornar, com en un viatge a la infància...
Aquest estiu també hi ha algunes relectures de l’Emili
Teixidor, perquè els catalans que estimem la llengua i la cultura, ara mateix estem
de dol. Aquests dies s’ha escrit molt sobre aquest autor imprescindible de les
lletres catalanes –tant pels seus llibres per a adults com ‘Pa negre’ o ‘Retrat
d’un assassí d’ocells’, com pels seus llibres per a infants i adolescents com l’entranyable
Formiga Piga o l ‘Ocell de foc’–. L’Emili Teixidor és un bé compartit per tots,
ja que el llegeixen els meus fills, el llegeixo jo, el llegeixen els meus pares
i el llegia la meva àvia. Tots ens hi hem trobat, en un moment o altre de les
nostres vides, amb les històries i els personatges d’aquest escriptor. I el
trobarem a faltar, i el seguirem llegint.
I tornant a les llistes de lectures per a l’estiu, m’agafo a
un consell molt lúcid del propi Emili Teixidor, el qual incitava a tenir sempre
tres pilots de llibres: un, el professional, el que llegeixo per obligació d’ofici,
per estar al dia i saber; l’altre, el “perquè em diverteix”, on hi poso tant llibres
bons com dolents, perquè ja que la vida és curta cal gaudir-la sense complexes;
i un tercer, el dels “imprescindibles” i que suposen un mínim d’esforç, perquè
val la pena llegir tot allò que destaca, que crida l’atenció, que ens aporta
quelcom diferent, nou, alguna reflexió particular, aquells llibres –siguin
clàssics o siguin nous– sense els quals la nostra vida no seria la mateixa.
La verdad es que siempre me ha intrigado saber lo que leen y cuanto leen los escritores.Normalmente a los escritores se les pregunta por sus libros pero no por los de los demás.
ResponEliminaYo tengo anotados en un cuaderno todos los libros que he leído en mi vida, y cuando en el 2010 abrí uno nuevo, no pude más que pensar que en alguna página aún vacía de la gruesa libreta se anotará la última lectura .
Quins pensaments, Sustine hefalu! Més val pensar que la llibreta s'anirà omplint, i omplint, i omplint...
ResponElimina